«El cor no sent; el que realment sent és el cervell.» Neuroeducació, emprenedoria i talent.

-
Conversa entre el Dr. Fabricio Ballarini, neurocientífic i Juan Carlos Cubeiro, CEO de Right Management i Head of Talent de ManpowerGroup

El cor no sent; el que realment sent és el cervell. El cor només batega. La sorpresa que genera un impacte activa el botó de gravar al nostre cervell. La memòria és a les neurones. Quan intentes transferir la memòria de curta durada a una de llarga durada a través de sorpreses, el resultat és un augment de la capacitat de memòria. Així, podem manipular els records a través de la sorpresa, amb finalitats educatives.

Hi ha com a mínim dos tipus de memòria: a curt termini (entre 20 i 30 minuts) i a llarg termini (que perdura anys, potser tota la vida). Una persona pot guardar una informació emotiva —el primer petó, la primera feina, un atemptat—, i això es guarda a llarg termini. La memòria a curt termini es pot manipular amb la sorpresa.

La memòria no és individual, també la conserven les altres persones. Es pot guardar informació en tercers, en persones properes, en familiars, en companys de treball. A vegades, trobar-nos amb companys de la infància ens porta records que crèiem oblidats. Som éssers socials, necessitem estar en contacte. Tenim una memòria col·lectiva, com a societat i també com a planeta.

En l’àmbit de l’educació, hauríem de provocar estrès per millorar el rendiment? En algun punt necessitem certs nivells d’estrès, perquè l’alumne, quan surti de l’escola, pugui afrontar els problemes diaris. Però l’estrès agut impedeix l’aprenentatge. L’estrès d’un examen sorpresa pot ser molt perjudicial a l’hora de l’evocació, per molt que l’alumne hagi estudiat la matèria en qüestió. Fer exàmens de prova per preparar un examen, en canvi, alleuja l’estrès.

Se saben moltes coses sobre la curiositat, però, en realitat, és molt poc. Emprar la ludificació o estímuls positius, participar en un projecte, generar una motivació i una curiositat millora l’aprenentatge. Quan creem, quan analitzem, fem servir tot el cervell, tots dos hemisferis, i constantment utilitzem el 100 % del nostre cervell. Els estats de curiositat generen una xarxa d’activitat.

A mesura que creixem anem perdent curiositat i capacitat de sorpresa. Tot es transforma en una rutina. I la rutina ens fa sentir a gust perquè ens treu l’estrès. Guanyem tranquil·litat, però perdem curiositat i sorpresa. A les escoles que generen projectes, idees noves, si la matèria s’imparteix d’una manera diferent cada any, l’aprenentatge millora.

Els records es guarden en connexions neuronals. El nostre cervell és molt bo per relacionar informació, però no per guardar-la. El mòbil va molt millor per guardar informació. Cal que vinculem els aprenentatges, que les matèries s’entrellacin. Tenim molta informació a l’abast, i això és un gran avantatge, però també un desavantatge important. Estem fent memòria transactiva amb els mòbils i Internet. D’aquí a deu o quinze anys no hi haurà gent que vulgui guardar informació. Les idees es vinculen gràcies a coneixements que tenim emmagatzemats. Hem d’entendre que, tot i que aprenentatge no és igual a memòria, sí que necessitem la memòria per a l’aprenentatge. Cal que reivindiquem la memòria.

 

Juan Carlos Cubeiro

El potencial de la visualització: les profecies que et fas a tu mateix s’acaben complint.

El talent que no s’aprecia es deprecia, decreix.

Hem de trobar la nostra passió, la nostra emoció primària.

Els docents han de ser excel·lents en l’exemple, i que, a partir d’aquí, la màgia de la vida continuï.

Educar és l’esperança.