«Les preguntes son detectius cerebrals.» El rol del mentor i les seves 7 dimensions

Segons les etapes de desenvolupament de la vida, quan arribem als 40 anys experimentem la necessitat de transcendir. Normalment ho fem a través dels fills, o com a professor amb estudiants, o amb el mentoring.

El mentoring és un procés amb diversos passos, que segueixen un paral·lelisme amb la piràmide de Maslow: 1) donar seguretat al mentoritzat; 2) crear connexió; 3) fer que el mentoritzat se senti apreciat; 4) aconseguir que comenci a ser creatiu, autònom i proactiu.

El rol del mentor té 7 dimensions, per a les quals el mentor s’ha de capacitar en noves competències i habilitats.

1_ Acompanyament: escoltar i fer preguntes obertes i curtes perquè el mentoritzat parli molt i s’obri.

2_ Indagador: preguntar per activar l’atenció i la consciència del mentoritzat. Les preguntes són detectius cerebrals.

3_ Explorador d’opcions: que el mentoritzat parli amb altres persones que li puguin aportar noves visions, activar el pensament divergent.

4_ Informador i conseller: transmetre coneixements i experiències, que tinguin a veure amb el mentoritzat, i demanar-li què n’opina o com els aplicaria.

5_ Impulsor: promoure l’acció i que vagi focalitzada a l’objectiu del procés de mentoring. Reforçar l’autoeficàcia del mentoritzat, que senti que sí que pot aconseguir-ho, a través del retorn a experiències passades d’èxit.

6_ Connector: presentar al mentoritzat persones que li puguin ser interessants. I ajudar-lo a crear una xarxa de suport.

7_ Model de comportament: la majoria del coneixement s’adquireix de manera inconscient. El mentor ha de ser un model òptim de comportament per al mentoritzat i cal que li mostri altres models òptims.