«Que cada alumne sigui capaç de ser crític i de posar en pràctica els seus valors davant d’una decisió de la seva vida.»

-
Com veiem el món. Cloenda a càrrec de dues alumnes de batxillerat

Eva Arnall, estudiant que acaba de finalitzar el batxillerat a l’Institut Cendrassos de Figueres, i Júlia Callejón, estudiant de batxillerat de l’Escola Virolai de Barcelona, comparteixen amb els docents que assisteixen a la Jornada «Com s’educa el talent emprenedor» les seves reflexions sobre els reptes del sistema educatiu des del punt de vista dels joves:

«Vivim en un món canviant i divers. Com se sol dir: tants caps, tants barrets!»

«Podríem definir el nostre món com a global, desigual, però també és un món que es troba en un procés de canvi i innovació constant. Per això pensem que el nostre món necessita persones innovadores, emprenedores, competents i capaces d’adaptar-se ràpidament a qualsevol dels canvis que puguin arribar.»

«Vivim també en un món exigent. Cada vegada has d’estar més preparat per obtenir un lloc de treball. Preparat no només acadèmicament, sinó també en molts altres aspectes.»

«I tot això, qui ens ho ensenya? Qui ens ensenya a ser persones emprenedores, a ser persones obertes al canvi constant?»

«Com ens haurien de preparar per a la realitat que ens espera fora de les aules?»

«Davant de tantes preguntes i inseguretats, pensem que cal preguntar-se què pot fer l’educació perquè nosaltres, els joves, puguem triar el nostre propi camí.»

«Quin paper té l’educació, en tot això? Està realment a l’altura? O més aviat va a remolc de tot plegat? Què hauria de fer per donar resposta als nostres anhels i inquietuds?»

«Tots sabem que el més important és tenir una bona base educativa. I a més de les nostres famílies, els estudiants necessitem bons mestres i professors, ja que formeu part de les nostres vides. La majoria sou una referència.»

«Cal que penseu que vertaderament sou importants perquè deixeu petja en els vostres alumnes. Els alumnes, durant algunes èpoques de la nostra vida, passem més temps a l’escola o a l’institut que a casa, amb els pares. Per tant, sou una figura cabdal en les nostres vides. Teniu més poder del que us penseu.»

«Aquí teniu algunes idees i alguns valors que ens agradaria transmetre: ja no cal dir que l’ofici que un tria hauria de ser totalment vocacional, i encara més si pensem en professions lligades al món de l’educació. Quan vam preguntar als nostres companys quina pensaven que era la millor manera de captar l’atenció de la classe com a professor, bastants van respondre que el que hauria de fer el docent és tenir passió per allò que ensenya. Demostrar que ell o ella realment està interessat a emprendre, i és que aquesta jornada d’avui justament tracta d’això: d’aprendre a emprendre.»

«De què serveix que una persona domini molt un tema i una assignatura si, després, no sap transmetre els seus coneixements? Els estudiants preferim les coses clares, ordenades, per tal de fer-nos un bon esquema mental i poder interrelacionar les idees més ràpidament. Captar l’atenció és primordial.»

«Molts docents diuen: “home, és que em venen a classe desmotivats i desganats de bon començament”, però és que aquesta mena d’obstacle que se us genera és, en bona part també responsabilitat vostra.»

«Si alguns de vosaltres us presenteu a la classe pessimistes, cansats, amb desgana... què us penseu? Que nosaltres us prestarem atenció? Doncs no! Si veniu amb energia positiva, feu que l’alumnat estigui més motivat i amb ganes d’aprendre.»

«Per a nosaltres també és molt important una classe dinàmica: a l’hora d’aprendre preferim més pràctica i no tanta teoria. Estem tips de teoria!»

«Ens calen més aprenentatges competencials que ens ajudin a entendre el món en què vivim. Volem més exemples durant l’explicació de les lliçons, per tal que puguem palpar més la realitat i entendre allò que ens expliqueu. Penseu que en molts casos es pot dir que actuem com robots, ja que el que ens ensenyeu avui dia és a treure bona nota, a pressionar-nos per assolir la puntuació màxima.»

«I això, de què serveix? D’aquesta manera no aprenem a gust, i això provoca que ens oblidem més ràpidament de les coses. Tenim un sistema educatiu que s’entesta a obtenir les millors qualificacions dels estudiants. No trobeu que és millor arribar a un aprenentatge competencial, que les explicacions tinguin un bon fonament i que siguem capaços de ser crítics amb la societat, amb el món que ens envolta?»

«La majoria només sabem conceptes enrevessats que llavors, en la vida real, ens serveixen de ben poca cosa. Cal que tots nosaltres tinguem el que es coneix com a esperit crític.»

«Un altre punt rellevant és el fet de tenir por. Molts estudiants tenim por d’allò que esdevindrem en un futur. I com és possible, això? Vosaltres ens hauríeu d’ensenyar a afrontar qualsevol tipus de situació, fins i tot aquelles que actualment encara desconeixem. De què serveix estudiar les integrals per parts, l’alveolar fricativa sonora, Espartero o el Cid si després no sabem com hem d’actuar davant d’un entrebanc en la vida quotidiana?»

«És per això que és tan important que ens expliqueu les coses de manera que realment les puguem entendre, que ens ajudeu a construir el nostre pensament crític i, especialment, que ens ensenyeu a no tenir por de tot allò que pugui venir.»

«Un company de classe ens apuntava també la idea d’aprofitar al màxim les hores de classe. Actualment, l’hora de classe es redueix a explicar la teoria, que la pots treure de qualsevol racó d’Internet, i després, a l'hora de posar-ho en pràctica, t'ho fan fer a casa, i si a casa no ho entens t’has d’esperar fins l’endemà, a veure si, amb sort, t’ho expliquen. Si es fes a la inversa, segurament se’n trauria molt més profit.»

«Es necessiten més classes competencials en què es tinguin en compte les intel·ligències múltiples dels alumnes. Les classes magistrals s’han de poder reduir, i impartir-les només quan sigui necessari. D’aquesta manera, el nivell acadèmic general pujaria.»

«Per què memoritzem les coses si ja tenim tota aquesta informació emmagatzemada en llibres o a Internet? De què serveix demostrar que tens bona memòria davant d’un paper? Cal que ens ensenyeu a raonar la informació i que ens poseu a prova de manera competent.»

«La majoria de les vegades, els professors i els mestres s’angoixen per acabar la lliçó. El temari mana. El temps se us tira al damunt i no sabeu com fer-ho per acabar d’explicar tot el que us falta. Per tant, decidiu fer-ho amb presses, però nosaltres preferim anar més a poc a poc i digerir-ho bé.»

«Per acabar, voldríem comentar que, sovint, a les escoles i als instituts hi ha una tendència generalitzada a motivar els alumnes perquè cursin estudis superiors. Potser encara es valora més una persona que vol estudiar una carrera que no pas una persona que vol estudiar formació professional, i això no hauria de ser així. Cadascú de nosaltres destaca en unes capacitats i totes són vàlides si es promocionen correctament.»

«Hi ha una cosa que ha de quedar molt clara. Des de ben petits ens heu d’ensenyar a ser lliures. A no viure condicionats per la societat. Potser és un dels reptes més difícils de resoldre, ja que tots nosaltres formem part d’una ciutadania influenciada. No obstant això, hem de ser capaços de deixar decidir. Que cada alumne sigui capaç de ser crític i de posar en pràctica els seus valors davant d’una decisió de la seva vida.»

«En resum, l’educació ha de canviar. I no només han de canviar les lleis i la normativa que la regulen cada tres anys. Calen esforços econòmics i personals que replantegin el nostre sistema educatiu.»

«Pensem que anem per bon camí. Hi confiem, perquè és ara quan les generacions futures han de ser capaces d’adaptar-se a aquest món canviant i divers, d’adaptar-se a les exigències de la vida, a ser persones completes. I l’escola té un paper fonamental a l’hora de fer que siguin els mateixos alumnes els que desenvolupin les habilitats que els serviran veritablement per tirar endavant, sigui amb molts o pocs estudis. El talent emprenedor també s’educa, i és en aquest sentit que hem de treballar tots plegats.»

«Esperem que quan entreu a l’aula, quan us adreceu als vostres alumnes, quan prepareu les matèries i els exàmens, penseu en aquestes idees que hem intentat expressar obertament.»